Aquella sensació..

Un día al mati, amb un sol brillan jo i els meus pares vam anar a fer puenting. Jo ja estava molt nerviosa semblava que tingues papallones a la panxa. Quan vam arribar al lloc on feien puenting jo ja veia a les persones tirant-se amb aquelles cordes tan llargues que quan veies algú tirant-se semblava que es dones amb el cap a terra.

Desprès vam pujar a aquell pont tan alt on feien el puenting aquell esport de risc, millor dit de molt risc!. Els meus pares em van dir que ells no es volien tirar per aquell pont tant alt perquè els hi feia por. A mi ja m’estava entrant un repelus quan m’estaven lligant les cordes.

Em vaig pujar dalt de la barana del pont i els noies de les cordes em van emputxar i vaig caure avall, em va passar tota la meva vida per davant, vaig veure les estrelles, sentia l’aire fred per la meva cara i desprès vaig sentir una estirada a les cordes, que volia dir que ja havia arribat a baix.

Aquella sensació de tenir l’aire a la cara m’havia agradat volia tornar-ho a fer, em volia tornar a tirar!, però ja no podia, teníem d’anar a dinar i desprès a casa els meus tiets. Pensava que allò de tirar-se d’un pont feia por, però no era veritat, m’agradava aquella sensació d’alegria, de desfogar-te, per poder cridar!.

Aquí va acabar el meu dia, anar a dinar a un restaurant i desprès anar a visitar els meus tiets.