Les Infraccions de Trànsit

Tipus de multes de circulació

Les infraccions(multes) poden ser lleus, greus:

Infraccions lleus

Les infraccions lleus seran sancionades amb una multa fins a 90€. Les infraccions més habituals són:

·Estacionament a plena calçada
·Estacionament sobre la vorera
·Estacionament en lloc on és prohibeix la parada
·Estacionament a llocs reservats(minusvàlids, zones de càrrega i descàrrega, etc)
·Estacionament en pas de vianants
·No utilitzar casc i cinturó de seguretat(segons el vehicle)
·No obeir els senyals d’obligació o prohibició
·No obeir el semàfor vermell(sense perill)
·Circular per vies no autoritzades(per exemple: les motocicletes no poden circular en el carril del bus)
·Estacionar en doble fila
·Estacionar en zona blava sense tiquet

Infraccions greus

Les infraccions greus seran sancionades amb multes de 91 a 300€:

·Conducció negligent
·Excés de velocitat
·Prioritat de pas, avançament, canvis de direcció o sentit i marxa enrera.
·Aturar-se o estacionar a llocs perillosos o que molestin al trànsit(per exemple: estacionar al carril del bus)
·No respectar els senyals dels agents que vigilen la circulació, la llum vermella d’un semàfor o una senyal d’STOP.
·Llençar a la via o als voltants objectes que puguin provocar incendis o accidents de circulació.
·Conduir utilitzant auriculars o telèfon mòbil
·No utilitzar cinturó de seguretat, casc o dispositius de retenció infantil
·Conduir amb el carnet caducat

Poden comportar la retirada del carnet de conduir per temps mínim d’un mes i màxim de tres mesos. La responsabilitat del nou ús del casc per part del passatger es trasllada al conductor del vehicle.

Conclusió: Hem de conduir amb molta precaució a la carretera, per salvar la nostra vida.

Diego Velázquez

1.FITXA TÈCNIA

TÍTOL: Las meninas
AUTOR: Diego Velázquez
ANY DE REALITZACIÓ: 1656
LLOC ACTUAL: Museo del Prado, Madrid

2.BIOGRAFIA DEL PINTOR

Diego Rodriguez de Silva Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660). És el principal pintor espanyol i un dels artistes més valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la família reial, escenes històriques però també destaca pels seus retrats. Visqué al Segle d'Or. Va ser batejat a Sevilla el 6 de juny de 1599 . El seu pare era d'origen noble i portuguès i la mare, sevillana, pertanyia probablement a la hidalguia. Quan tenia deu anys va entrar com aprenent al taller del pintor Francisco herrera viejo i després al de Francisco Pacheco. Als 19 anys es va casar amb la filla de Pacheco. El 1659, un any abans de morir, va obtenir l'Orde de Santiago que era una distinció molt desitjada pel pintor.

3.DESCRIPCIÓ
A l'esquerra i davant d'una gran tela, l'espectador veu l'autor de l'obra, Velázquez. Està depeu i manté a les seves mans la paleta i el pinzell, en una actitud de treball sense distracció, com si el quadre l'hagués pintat una altra persona. Felip lV i la seva esposa Mariana d'Àustria, a la llunyania del quadre, reflectint-se en un mirall que hi ha a l'esquena de l'autor. És l'escena diària que Velázquez va captar en un instant, la visita dels reis al seu estudi, en hores de treball. La infanta Margarita, la primogènita dels reis, nascuda a Madrid el 12 de juliol de 1651 és la figura principal. Té cinc anys i està acompanyada dels seus meninas i d'altres personatges. Va vestida amb el guardainfante i la basquiña grisa i crema. Dona María Agustina Sarment de Sotomayor, menina de la Infanta, filla del comte de Salvatierra i hereva del Ducat de Abrantes per via materna de la seva mare Catalina de Alencastre, que contrauria matrimoni més tard amb el Comte de Peñaranda, Gran d'Espanya, Agustina pledejaria pels seus drets a succeir en el Comtat de Monterrey. La Infanta ha demanat una mica d'aigua per a beure i la dona María Agustina li oferix sobre una safata, un gerro, és a dir, un taulell fet d'argila porosa i perfumada que refrescava l'aigua. La menina inicia el gest de reinclinar-se davant la real persona, gest propi del protocol de palau. Dona Isabel de Velasco, filla del comte de Fuensalida que casarà amb el Duc d'Arcs, l'altra menina, està a l'altre costat, en peus, vestida amb la faldilla o basquiña de guardainfante, en actitud també de fer una reverencia. Mari Bárbola és la nana hidrocéfala que veiem a la dreta. Va entrar a palau en 1651, any que va néixer la Infanta i l'acompanyava sempre en el seu sèquit. Nicolasito Pertusato, italià, està al seu costat i apareix colpejant amb el seu peu a un mastín pintat en primer terme, amb aire tranquil. Dona Marcela de Ulloa està darrere de dona Isabel. Va adornada amb toques de viuda. El personatge que està al seu costat, mig en penombra, és un guardadamas però no ho esmenta Palomino en el seu relat, encara que els estudis recents asseguren que es tracta de do Diego Ruiz Azcona, prelat basc de família hidalga que anés Bisbe de Pamplona i Arquebisbe de Burgos. Do José Nieto Velázquez (tal vegada parent del pintor) és el personatge que es veu al fons del quadre, en la part lluminosa, travessant el corredor per una obertura, la porta oberta de la qual ens mostra els típics cuarterons tan de moda en aquells temps.

4.ESTIL
Aquest cuadre es de l’época antiga de l’any 1656 amb la tècnica de barroc. Les persones que es veuen porten vestits amples a baix i estrets a dalt i les manigues també amples. El cabell el porten suelto i amb uns clips en forma de flors.
5.TÈCNICA
Oli
SUPORT:
Llenç

6.ANÀLISI FORMAL
-Línia: hi ha més línies rectes que corbes. Destaquen molt les persones amb linies corbes i el que més destaca son les parts atmosfériques.
-Colors: en aquest cuadre hi ha molts colors que el pintor difumina els fons dels personatges per fer-los més interesants. Velázquez amb les seves pinzellades dona uns tocs de vermell als detalls dels personatges. Aquestes pintures es diuen: pintures mitològiques.
-Llum i textura: Com veiem hi han cinc finestres que iluminan als personatges. El primer planol esta invertit amb un focu de llum que entra per la primera finestra de la dreta, i al final veiem un focu de llum que ilumina als personatges.
-Composició: Aquest cuadre te una composició atmosférica. Conté una forma que si ajuntem els caps de diferents personatges formem una constelació anomendada corona Borealis.
-Temps: És una pintura no molt antiga que ens parla de la familia de Velásquez.
-Ritme: el ritme d’aques cuadre es moviment ja que els personatges estan fen alguna cosa en concret.

7.INTERPRETACIÓ: CONTIGNUT I RESULTAT
-Tema: El tema d’aquest cuadre pertany a un dia que estan tots aquests personatges reunits a l’anomenada habitació del príncep d’Alcázar de Madrid i també per saber com es vivia.
-Recepció: diuen que també va pintar la creu que porta Diego Velázquez el propi Felip IV.
-Funció: fa aquest quadre perquè el rei i la seva esposa surten reflexats en el mirall i també per decoració.-Explicacions i símbols: El model de “Las meninas” correspon a una època antiga que fa que el quadre sigui mes interessant. El nom d’aquest quadre es portuguès que meninas significa: nenes.

Una Estona De Sorolls

Arribo a casa i el primer que faig es anar a la meva habitació, sento un
TIC-TAC del despertador. Després, me'nvaig al menjador i sento un RUM-RUM d’un cotxe, i un PIU-PIU dels ocells, tal com diu un refrany: pardal que vola a la cassola.
La meva mare esta a la cuina fen macarrons i se sent un XUP-XUP de la cassola. Vaig a fora el balcó i veig un nen que està cridant com un boig perquè s’ha caigut Ai!.Com que estic tranquil·la, a la meva mare li esta pujant la mosca al nas perquè no li estic fent cas. Com que al balcó ja fa fred entro dins de casa i torno a anar a l’habitació.
De cop sento un TILIN-TILIN de les claus del meu pare, que ja a arribat de treballar. Obre la porta CROC-CROC. Hola! Ja sóc aquí.Això es estar una estona de tranquil·litat sense que ningú em molesti, només sentínt els sorolls.

El QuE jO vEiG...

Els meus pares em van posar Andreia perquè a la meva mare li agradava però el meu pare volia posar-me un altre nom. El nom Andreia es portuguès i també es diu així a Galícia en canvi a Espanya es pronuncia Andrea. Aquest nom el porten algunes famoses, algunes persones de la família, amigues etc.

Jo crec que sóc simpàtica, alegre, divertida i sobretot vergonyosa amb la gent que és nova i que jo no conec, perquè amb els amic i amigues que ja conec parlo molt amb ells i elles; però quan ja els conec més ja no tinc vergonya i els parlo molt.
A mi el que no m’agrada de mi són les ungles.. M’agrada molt el cabell perquè el tinc llis com la seda i marro . Abans no m’agradaven les dents les tenia torçades com les dents de la serra, però ara porto ferros i no ho sé com les tinc, espero que hagin quedat millor.