Una Estona De Sorolls

Arribo a casa i el primer que faig es anar a la meva habitació, sento un
TIC-TAC del despertador. Després, me'nvaig al menjador i sento un RUM-RUM d’un cotxe, i un PIU-PIU dels ocells, tal com diu un refrany: pardal que vola a la cassola.
La meva mare esta a la cuina fen macarrons i se sent un XUP-XUP de la cassola. Vaig a fora el balcó i veig un nen que està cridant com un boig perquè s’ha caigut Ai!.Com que estic tranquil·la, a la meva mare li esta pujant la mosca al nas perquè no li estic fent cas. Com que al balcó ja fa fred entro dins de casa i torno a anar a l’habitació.
De cop sento un TILIN-TILIN de les claus del meu pare, que ja a arribat de treballar. Obre la porta CROC-CROC. Hola! Ja sóc aquí.Això es estar una estona de tranquil·litat sense que ningú em molesti, només sentínt els sorolls.

El QuE jO vEiG...

Els meus pares em van posar Andreia perquè a la meva mare li agradava però el meu pare volia posar-me un altre nom. El nom Andreia es portuguès i també es diu així a Galícia en canvi a Espanya es pronuncia Andrea. Aquest nom el porten algunes famoses, algunes persones de la família, amigues etc.

Jo crec que sóc simpàtica, alegre, divertida i sobretot vergonyosa amb la gent que és nova i que jo no conec, perquè amb els amic i amigues que ja conec parlo molt amb ells i elles; però quan ja els conec més ja no tinc vergonya i els parlo molt.
A mi el que no m’agrada de mi són les ungles.. M’agrada molt el cabell perquè el tinc llis com la seda i marro . Abans no m’agradaven les dents les tenia torçades com les dents de la serra, però ara porto ferros i no ho sé com les tinc, espero que hagin quedat millor.